A l'escola, hem après com fer una bona presentació, i no aburrir al públic. Després hem après també, com compartir-la a través d'una pàgina que es diu SlideShare.
Això és el que hem fet nosaltres, hem fet una presentació de tema lliure, i després l'hem compartit a través de la nostra conta de SlideShare.
Jo l'he fet sobre Walt Disney, si li voleu donar un cop d'ull, aqui teniu el link:
http://www.slideshare.net/kaira28/presentaci-walt-disney
miércoles, 17 de junio de 2015
martes, 9 de junio de 2015
TALLER A L'ESCOLA
És l'espai on es poden dur a terme projectes tecnologics com: Dissenyar, construir i avaluar.
Està ordenada per zones de teball:
- Disseny i experimentació.
-Construcció o muntatge.
-Magatzem.
També trobem instal·lacions com l'elèctrica, aigua, pneumàtica (aire comprimit) i hidràulica (oli comprimit).
LES EINES:
Són uns objectes fets per a una acció determinada i utilitzades directament amb la mà per actuar sobre la matèria.
És un conjunt motoritzat emprat per la comformació de peçes de diferents materials: fusta, metall, plàstic... Per a una acció determinada (tallar, foradar, polir...). Un exemple el tenim en el trepant, la serra de vogir, etc.
Els factors determinats d'aquesta acció són l'eina, el material, la peça i el fluid.
Eines de percussió:
Entenem la percussió com una operació mecànica elemental que consisteix a colpejar un material per trencar-lo, aixafar-lo o modificar-lo. (Martell de bola).
Eines de tall:
Entenem el tall com una operació mecànica que consisteix a seccionar un material per mitjà d'una fulla. (llima).
Eines d'abrassió o fricció:
Entenem l'abrassió com una operació mecànica elemental mitjançant la qual un material és sotmès al fregament amb un altre de més dur per tal de ploir-lo o bé erosionar-lo. (llima).
Eines de perforació:
Entenem la perforació com una operació mecànica elemental que consisteix a fer un forat que pot travessar o no el material. (broques).
Eines d'agafar o retenir:
Entenem aquesta acció com una operació macànica que consisteix a subjectar un material de manera fixa o subjectar-lo imprimint-li una altra acció (doblegar, estirar, etc). (Alicates).
Eines de cargolar:
Entenem que aquesta acció com una operació mecànica elemental que ajuda a imprimir un moviment de rotació en una peça o accesori.
Eines de passives:
Entenem que aquestes eines són aquelles que suporten els materials quan aquests estan sotmesos a l'acció d'una eina.
Eines de mesurar, traçar i marcar:
Entenem aquestes accions com aquelles que utilitzem per projectar, acotar, dibuixar o assenyalar els contorns i les formes dels materials que s'han de treballar i que també utilitzem per fer les operacions de control i de calibratge.
Eines de soldar o adherir:
Entenem aquesta acció com la capacitat d'unió de dues superfícies per forces intermoleculars.
Elements de protecció:
Són necessaris per garantir d'una correcta seguretat en el treball amb les eines.
PARTS D'UN MARTELL:
CLASSES DE MARTELLS:
Les diferents classes de martells són:
Algunes de les normes de seguretat per fer un bon ús del martell són:
Els tipus de tisores més comuns són:
En cas d'utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
LES ALICATES DE TALL:
Hi ha:
LA SERRA DE MÀ:
Les serres estàn per tallar ferro, fusta, plàstic etc.
TIPUS DE SERRA:
SERRES MÉS MODERNES:
Normes de seguretat:
La llima:
Tècniques bàsiques per llimar:
-desplaçament horitzontal sense vaives.
-llimar fent passades a 45º
-per a fusta: broques d'acer al carboni.
-per a plàstic: broques d'acer ràpid (HSS=high speed steel)
-per a obra: broques de widia.
-broca de campana.
-broca espiral.
-broca de tambor o ballarina.
-broca d'aixamfrenar o de cap de frare. (acaba el forat)
EL TREPANT PORTÀTIL:
Elecció:
Normes d'ús:
Alicates de boca plana.
Hi ha la subjecció d'objectes cilíndrics, la subjecció platines i peçes planes.
Atres tipus de boques:
Normes d'ús:
La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.
Normes de seguretat:
Cal tenir cura que el serjant no s'afluixi durant el treball.
EL TORNAVÍS:
La cabota del cargol ha de coincidir amb la punta del tornavís:
Torx, sisavada, ranurada, philips i pozidriv.
-en funció del diàmetre de la tija i la seva longitud.
La boca del tornavís ha de coincidir amb les dimensions i la forma del solc de la cabota del cargol.
Està ordenada per zones de teball:
- Disseny i experimentació.
-Construcció o muntatge.
-Magatzem.
També trobem instal·lacions com l'elèctrica, aigua, pneumàtica (aire comprimit) i hidràulica (oli comprimit).
LES EINES:
Són uns objectes fets per a una acció determinada i utilitzades directament amb la mà per actuar sobre la matèria.
És un conjunt motoritzat emprat per la comformació de peçes de diferents materials: fusta, metall, plàstic... Per a una acció determinada (tallar, foradar, polir...). Un exemple el tenim en el trepant, la serra de vogir, etc.
Els factors determinats d'aquesta acció són l'eina, el material, la peça i el fluid.
Eines de percussió:
Entenem la percussió com una operació mecànica elemental que consisteix a colpejar un material per trencar-lo, aixafar-lo o modificar-lo. (Martell de bola).
Eines de tall:
Entenem el tall com una operació mecànica que consisteix a seccionar un material per mitjà d'una fulla. (llima).
Eines d'abrassió o fricció:
Entenem l'abrassió com una operació mecànica elemental mitjançant la qual un material és sotmès al fregament amb un altre de més dur per tal de ploir-lo o bé erosionar-lo. (llima).
Eines de perforació:
Entenem la perforació com una operació mecànica elemental que consisteix a fer un forat que pot travessar o no el material. (broques).
Eines d'agafar o retenir:
Entenem aquesta acció com una operació macànica que consisteix a subjectar un material de manera fixa o subjectar-lo imprimint-li una altra acció (doblegar, estirar, etc). (Alicates).
Eines de cargolar:
Entenem que aquesta acció com una operació mecànica elemental que ajuda a imprimir un moviment de rotació en una peça o accesori.
Eines de passives:
Entenem que aquestes eines són aquelles que suporten els materials quan aquests estan sotmesos a l'acció d'una eina.
Eines de mesurar, traçar i marcar:
Entenem aquestes accions com aquelles que utilitzem per projectar, acotar, dibuixar o assenyalar els contorns i les formes dels materials que s'han de treballar i que també utilitzem per fer les operacions de control i de calibratge.
Eines de soldar o adherir:
Entenem aquesta acció com la capacitat d'unió de dues superfícies per forces intermoleculars.
Elements de protecció:
Són necessaris per garantir d'una correcta seguretat en el treball amb les eines.
PARTS D'UN MARTELL:
CLASSES DE MARTELLS:
Les diferents classes de martells són:
- el de pena
- el d'orelles
- el de bola
- el de niló
- el de paleta
- la maça de fuster
- la maça d'escultor
- el mall
- la buixarda
Algunes de les normes de seguretat per fer un bon ús del martell són:
- El mànec ha d'estar sempre en bones condicions.
- No s'ha d'agafar el mànec amb les mans greixoses.
Els tipus de tisores més comuns són:
- les d'electricista
- les de planxa
- les de paper
En cas d'utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
LES ALICATES DE TALL:
Hi ha:
- alicates per pelar fils
- alicates de tall frontal
- alicates per terminals
- alicates de tall lateral
- tenalles (per tallar filferro)
LA SERRA DE MÀ:
Les serres estàn per tallar ferro, fusta, plàstic etc.
- serra de mà
- serra d'arc
- serra de marqueteria de 280 mm
- serra de marqueteria de 140 mm
- serra de xerrac de punta
- serra de xerrac
- serra de xerrac de beina
- serra de xerrac per xapa
- Serra circular
- serra elèctrica de vogir o caladora
- serra de cinta
Normes de seguretat:
- abans de qualsevol manipulació d'una part de la màquina, cal desendollar-la.
- les obertures de refrigeració sempre han d'estar netes.
- no s'ha d'utilitzar l'eina per a treballs per als quals no ha estat concebuda.
- es convenient utilitzar ulleres de protecció.
- sempre que sigui possible cal utilitzar fixacions per mantenir la peça que s'ha de serrar.
- cal mantenir les empunyadures i les mans seques d'oli i de greix.
- abans d'engegar la màquina, s'ha d'aver desat les claus i els útils de reglatge.
La llima:
- curvilini per a materials tous.
- senzill per a superfícies fines.
- doble per acer i metalls
- la forma de la llima.
- longitud de la llima i picar.
- grau de tall i picat
Tècniques bàsiques per llimar:
- Posició de l'operari.
- subjecció correcta de la peça per evitar vibracions.
- direcció del llimat:
-desplaçament horitzontal sense vaives.
-llimar fent passades a 45º
- La llima ha d'estar neta
- el mànec ha d'estar en bones condicions.
- La barrina
- les broques:
- en funció del tipus de material que s'ha de foradar:
-per a fusta: broques d'acer al carboni.
-per a plàstic: broques d'acer ràpid (HSS=high speed steel)
-per a obra: broques de widia.
- tipus de broques:
-broca de campana.
-broca espiral.
-broca de tambor o ballarina.
-broca d'aixamfrenar o de cap de frare. (acaba el forat)
EL TREPANT PORTÀTIL:
Elecció:
- En funció de la potència consumida.
- en funció del diametre de la broca.
- les broques han d'estar netes i esmolades.
- si el trepant disposa de dues velocitatsés convenient iniciar el forat amb la més lenta.
- les broques han d'estar netes i esmolades.
- el centre del forat ha de coincidir amb la punta de la broca.
- sempre que sigui possible, la peça que s'ha de foradar ha d'estar ben subjecta durant tota l'operació de foradar.
- si el forat és passant, hem de preveure que la broca no toqui mai la taula de suport.
- si no hem pogut subjectar la peça, per evitar que giri, es poden passar uns topalls a les raules de la taula de suport.
- cal anar en compte amb els cabells llargs. És imprescindible portar-los recollits.
- és recomendable portar ulleres protectores i guants.
- hem de vigilar que la clau per prémer no ens quedi oblidada en el portabroques, perquè podria sortir disparada.
- no s'han de subjectar les peçes amb les mans, sobretot si són petites. Sempre que sigui possible utilitzarem una mordassa subjectada a la taula de suport.
- trepant de mà
- trepant de pit
- trepant de columna
- filaberquí tradicional
- filaberquí rebersible
- filaberquí manual salomònic
Alicates de boca plana.
Hi ha la subjecció d'objectes cilíndrics, la subjecció platines i peçes planes.
Atres tipus de boques:
- boca rodona llarga
- boca rodona estirada
- boca plana de bec d'ànec
- boca plana estirada
- boca colzada
- alicates de boca colzada per a volanderes de retenció
Normes d'ús:
La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.
Normes de seguretat:
Cal tenir cura que el serjant no s'afluixi durant el treball.
EL TORNAVÍS:
- Tornavís de boca plana.
- Tornavís philips d'estrella.
La cabota del cargol ha de coincidir amb la punta del tornavís:
Torx, sisavada, ranurada, philips i pozidriv.
-en funció del diàmetre de la tija i la seva longitud.
La boca del tornavís ha de coincidir amb les dimensions i la forma del solc de la cabota del cargol.
jueves, 21 de mayo de 2015
Mapes mentals
Un mapa mental és una espècie d'esquema que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central.
Són una eina d'ensnyament que involucra a la memòria visual i espacial d'una persona. També, fa que l'aprenentatge sigui interessant i eficaç.
Els mapes mentals, però no són un invent nou, sinó que l'escriptura egípcia i el sistema mnemotècnic grec van ser els seus percussors. Tony Buzan va popularitzar el mètode d’aprenentatge amb mapes mentals.
Alguns estils de mapes mentals són:
jueves, 23 de abril de 2015
Diada de Sant Jordi 2015
Avui a Catalunya, dia 23-04-2015 celebrem Sant Jordi!
Es tracta d'una festa on els enamorats es regalen roses i llibres. Aquesta tradtició, prové d'una llegenda que a tots els nens ens han anat explicant des de que erem petits.
Resumidament...
''Hi havia un poble on hi reinava un rei, que tenia una filla. En aquest regne hi havia un drac que es menjava tots els animals, però un dia els ramats es van acabar, i a palau van començar a sortejar, qui havia d'anar a fer de menjar pel drac.
Un dia, malauradament, a la princesa li va tocar anar a entregarse al drac. El rei plorava però era el que tocava, així que la princesa se'n va anar.
Quan fou davant de la bèstia, un cavaller vestit de color blanc i sobre un cavall blanc, va clavar la llança al drac i de la seva sang va florir una rosa vermella a qui li va regalar a la princesa.''
Per celebrar-ho, a la nostra escola realitzem els Jocs Florals, on recitem poesies sobre temes d'amor, fe, patria etc, i llegim narracions.
FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!
Es tracta d'una festa on els enamorats es regalen roses i llibres. Aquesta tradtició, prové d'una llegenda que a tots els nens ens han anat explicant des de que erem petits.
Resumidament...
''Hi havia un poble on hi reinava un rei, que tenia una filla. En aquest regne hi havia un drac que es menjava tots els animals, però un dia els ramats es van acabar, i a palau van començar a sortejar, qui havia d'anar a fer de menjar pel drac.
Un dia, malauradament, a la princesa li va tocar anar a entregarse al drac. El rei plorava però era el que tocava, així que la princesa se'n va anar.
Quan fou davant de la bèstia, un cavaller vestit de color blanc i sobre un cavall blanc, va clavar la llança al drac i de la seva sang va florir una rosa vermella a qui li va regalar a la princesa.''
Per celebrar-ho, a la nostra escola realitzem els Jocs Florals, on recitem poesies sobre temes d'amor, fe, patria etc, i llegim narracions.
FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!
jueves, 19 de febrero de 2015
COM FER UN CUB AMB PEÇES DE FUSTA?
Durant aquests dos trimestres, els alumnes de 1r de la ESO, hem estat treballant en un projecte molt creatiu a l'aula de taller.
Us vaig a ensenyar com fer-ho de forma ràpida i fàcil i així obtenir un cub per entretenir-vos quan estigueu aburrits. Només cal una cosa, la paciència:
1. Primer de tot, hem de dibuixar o a mà o al ordinador les mides de com volem que siguin les peçes i de quina forma volem que siguin. Aqui teniu un exemple de les mides que he fet servir jo:
1a peça: està formada per una peça de 4o x 20 mm i la l'altre està formada per 40 x 40 mm.
2a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
3a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
4a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
5a peça: formada per una peça de 20 x 20 i una altre formada per 60 x 20 mm.
6a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
7a peça: formada per dues peçes de 20 x 20 i una altra de 40 x 20 mm.
2. Quan ja tenim totes les mides, busquem un llistó de fusta que sigui de 20 mm d'ample.
3. El següent pas és, quan ja tenim el llistó a punt, agafem un llapis i un regle per mesurar les mides de cada peça. A mesura que les anem marcant, les tallem amb una serra per fusta; intentem tallar-les el més recte possible perquè després puguem muntar el cub correctament.
4. Quan ja tenim totes les peçes tallades, necessitarem cola blanca, i seguint les instruccions del full anirem enganxant-les amb paciència i cura.
5. Un cop enganxades, perquè el cub quedi més professional, el podem pintar amb el color que més us agradi.
I així és com quedarà el cub muntat i desmuntat:
Us vaig a ensenyar com fer-ho de forma ràpida i fàcil i així obtenir un cub per entretenir-vos quan estigueu aburrits. Només cal una cosa, la paciència:
1. Primer de tot, hem de dibuixar o a mà o al ordinador les mides de com volem que siguin les peçes i de quina forma volem que siguin. Aqui teniu un exemple de les mides que he fet servir jo:
1a peça: està formada per una peça de 4o x 20 mm i la l'altre està formada per 40 x 40 mm.
2a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
3a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
4a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
5a peça: formada per una peça de 20 x 20 i una altre formada per 60 x 20 mm.
6a peça: formada per dues peçes de 40 x 20 mm.
7a peça: formada per dues peçes de 20 x 20 i una altra de 40 x 20 mm.
2. Quan ja tenim totes les mides, busquem un llistó de fusta que sigui de 20 mm d'ample.
3. El següent pas és, quan ja tenim el llistó a punt, agafem un llapis i un regle per mesurar les mides de cada peça. A mesura que les anem marcant, les tallem amb una serra per fusta; intentem tallar-les el més recte possible perquè després puguem muntar el cub correctament.
4. Quan ja tenim totes les peçes tallades, necessitarem cola blanca, i seguint les instruccions del full anirem enganxant-les amb paciència i cura.
5. Un cop enganxades, perquè el cub quedi més professional, el podem pintar amb el color que més us agradi.
I així és com quedarà el cub muntat i desmuntat:
lunes, 2 de febrero de 2015
LINUX
SISTEMA OPERATIU LINUX:
Linux, denominat per alguns GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, LliureX,Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.
Linux, denominat per alguns GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, LliureX,Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.
IOS!
SISTEMA OPERATIU IOS:
iOS (anteriorment iPhone OS), és un sistema operatiu per a mòbils desenvolupat i distribuït per Apple Inc. Originalment llançat el 2007 per a l'iPhone i l'iPod Touch, s'ha ampliat per suportar altres dispositius d'Apple com l'iPad i l'Apple TV. A diferència de Windows Phone de Microsoft (Windows CE) i de l'Android de Google, Apple iOS no concedeix llicències per a la instal·lació en maquinari no Apple. A 12 de setembre de 2012 la botiga d'aplicacions d'Apple contenia més de 700.000 aplicacions per iOS, que en conjunt s'han instal més de 30 milions de vegades. Va tenir una participació de 14,9% de les unitats mòbils de telèfons intel·ligents del sistema operatiu venudes en el tercer trimestre del 2012, només per darrere d'Android de Google. El juny del 2012, va representar el 65% del consum d'Internet mòbil de dades (incloent l'ús tant de l'iPod Touch com de l'iPad). A la segona meitat del 2012, hi havia 410 milions de dispositius activats. D'acord amb l'esdeveniment de premsa especial celebrada per Apple el 12 de setembre de 2012, 400.000.000 dispositius s'han venut fins al juny de 2012.
La primera versió del sistema dels dispositius iOS oferia una interfície d'usuari totalment diferent al vist anteriorment en dispositius mòbils, basada en una pantalla d'inici (anomenada "SpringBoard") on es situaven les aplicacions que oferia el dispositius en forma de botons quadrats amb les vores corbades. Només hi havia una pantalla d'inici doncs les aplicacions de tercers no estaven contemplades encara pel sistema.
iOS (anteriorment iPhone OS), és un sistema operatiu per a mòbils desenvolupat i distribuït per Apple Inc. Originalment llançat el 2007 per a l'iPhone i l'iPod Touch, s'ha ampliat per suportar altres dispositius d'Apple com l'iPad i l'Apple TV. A diferència de Windows Phone de Microsoft (Windows CE) i de l'Android de Google, Apple iOS no concedeix llicències per a la instal·lació en maquinari no Apple. A 12 de setembre de 2012 la botiga d'aplicacions d'Apple contenia més de 700.000 aplicacions per iOS, que en conjunt s'han instal més de 30 milions de vegades. Va tenir una participació de 14,9% de les unitats mòbils de telèfons intel·ligents del sistema operatiu venudes en el tercer trimestre del 2012, només per darrere d'Android de Google. El juny del 2012, va representar el 65% del consum d'Internet mòbil de dades (incloent l'ús tant de l'iPod Touch com de l'iPad). A la segona meitat del 2012, hi havia 410 milions de dispositius activats. D'acord amb l'esdeveniment de premsa especial celebrada per Apple el 12 de setembre de 2012, 400.000.000 dispositius s'han venut fins al juny de 2012.
La primera versió del sistema dels dispositius iOS oferia una interfície d'usuari totalment diferent al vist anteriorment en dispositius mòbils, basada en una pantalla d'inici (anomenada "SpringBoard") on es situaven les aplicacions que oferia el dispositius en forma de botons quadrats amb les vores corbades. Només hi havia una pantalla d'inici doncs les aplicacions de tercers no estaven contemplades encara pel sistema.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)